L'aigua té forma?

Abans de formular la pregunta, recordem les respostes obtingudes en l'anterior sessió: a on hi ha aigua. A partir d'aquí parlem de la forma:

ARLET: té ratlles llargues
NAIA: no hi han ratlles
GERARD: és un quadrat blau
NICO: sí, forma de quadrat
ÈLIA: l'aigua no té forma de quadrat; quan anem a la platja té forma de sorra
NOA: y de ola
CATERINA: de cercles
NICO: cuando vamos a la playa y viene una ola es un "cercle" porque tiene muchos "cercles". Pero no como "els blocs lògics", es otro "cercle" que no se puede dibujar
MANEL: quan és de dia marxa, quan fa fred marxa i arriba al cel. Puja, baixa. Quan fa fred puja al cel i quan fa calor baixa, cau
NOA: quan baixa i cau és la "lluvia"
ARLET: i té ratlles
BIEL: no, són gotes i són com bosses
ÈLIA: són cercles
ENRIC: quan cau té forma de ratlla
MIA: l'aigua del riu té forma de xurro
BIEL: a vegades sembla un tobogan
GAEL: l'aigua de la dutxa sembla una "fuente"
BIEL: la de la font té forma de cercle
NICO: la de l'aixeta també de xurro
JÚLIA: i la de la font del lleó, que està dura i no la podem beure i fem fotos
GAEL: está caliente
MARTÍ: la de la piscina és rectangle

Passem a experimentar en pla: posarem aigua damunt d'una superfície. En un primer moment disposem de safates i comptagotes i per parelles han de jugar i manipular lliurement. Descobreixen com fer entrar l'aigua al comptagotes, què passa si l'apreten a dins l'aigua, com fer que surti a diferents velocitats... És un bon treball de psicomotricitat fina!

Després l'activitat passa a ser més dirigida. En un principi es parteix d'un comptagotes, una safata i opcionalment d'una lupa, però en cas necessari es pot experimentar amb altres materials. Algunes de les indicacions que es van donant per tal d'anar observant la forma i d'altres característiques són: posar només una gota petita a la safata i observar la forma, posar moltes gotes, bufar, moure la safata, separar l'aigua o tallar-la... I això és el què fan...

Posem en comú el què hem observat:

BRUNA: teníem safates
NICO: lupes
GERARD: aigua
NOA: tisores
ÈLIA: ganivets
CATERINA: una cosa que posàvem aigua, aixecàvem i apretàvem
ENRIC: era una pipa
NICO: comptagotes
MARTÍ: hem tirat una gota
ORIOL: era rodona
GERARD: la rodona és el cercle
BIEL: amb l'aigua fèiem dibuixos i he fet una pizza
NICO: ja havia tirat molta aigua i havien sortit cercles
QUERALT: semblava un cuc
ENRIC: he bufat i he fet onades com el mar
MARTÍ: jo he bufat i semblava un pont
ENRIC: amb moltes coses la volíem separar: tisores, ganivet, dit i no va bé

Després de fer proves amb l'aigua en una superfície plana, passem a veure quines formes pot tenir quan el material permet treballar el volum. Ens posem el davantal i anem a les piques del lavabo. Tornem a començar l'activitat de manera lliure i mica en mica per fer referència a la forma anem formulant preguntes, reptes:  agafem aigua amb la mà, la passem per l'embut, la posem a la setrillera, comparem dos bols...

De nou posem en comú el què hem pogut observar:

GERARD: hem jugat amb gots
NAIA: amb aigua
NOA: amb xeringues
NICO: al Gael li vas dir que no mullés el mirall amb la xeringa
GAEL: porque yo lo hacía muy fuerte
MARTÍ: amb culleres
IRINA: amb una tetera
NICO: amb bols
MARTÍ: amb una ampolla
QUERALT: i l'aigua s'escapava

En rotllana ara cal arribar a conclusions:

- si posem una gota veiem que té forma de cercle
- si en posem molta s'escapa i no té cap forma
- si la posem en un got té forma de cercle, com el got
- si la posem en una caixa té forma de rectangle, com la caixa

I d'aquesta manera arribem a la conclusió que l'aigua de dins d'una manguera té forma de manguera, la de dins de la xeringa té forma de xeringa...

L'AIGUA NO TÉ FORMA: AGAFA LA FORMA DEL RECIPIENT QUE LA CONTÉ